Vos plantejo un dilema:
El professorat de suport ha d'actuar directament sobre alumnes diagnòsticats o trobau que la seva acció pot ser més completa si treballa conjuntament amb els tutors, afavorint dues figures docents dins una mateixa aula?
Jo sóc de l'opinió que si la dinàmica de l'aula afavoreix una interacció cooperativa i aprofita les hores de suport per dur a terme activitats multinivell, grups interactius, racons, projectes, etc. no només el nin/a etiquetat en treu profit de la mestra de suport sinó també els alumnes invisibles.
Com veis les condicions del context han d'afavorir aquest tipus de suport però crec que la feina conjunta tutor/suport pot esdevenir en un èxit assegurat.
Els grans entrebancs a vegades són més les maneres de pensar, la peresa als canvis i voler aconseguir resultats quantitatius i no qualitatius.
I, per això mateix, m'agradaria que l'administració tingués en compte les necessitats del centre de manera qualitativa i no de manera quantitativa com, crec que ho fa ara, seguint les dades de la butlleta d'estat. Per favor, si vaig errada i algú em pot rectificar ho agrairia.
Què opinau vosaltres?
Vos recoman autors com a Pere Pujolàs, Robert Ruíz i tants que creuen en fer una escola per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada